
La seva finalitat principal és donar la possibilitat al menor de créixer en un entorn familiar, amb tot el que això implica (afecte, atenció individualitzada, nous models i referents familiars, etc.) i per tant la persona o família acollidora es responsabilitza de tenir-ne cura, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral, temporalment, mentre no pugui ser atès adequadament per la seva família biològica, i fins aquesta resolgui els problemes que l’impedeixen d’ocupar-se’n.
Hi ha dos elements bàsics que caracteritzen l’acolliment familiar:
- La temporalitat: l’acollida és una situació temporal (de durada variable segons cada cas) que finalitzarà quan la família d’origen de l’infant se’n pugui tornar a fer càrrec (o per altres circumstàncies. Vegeu apartat El final de l’acolliment).
- El contacte entre l’infant i la seva família d’origen: sempre que sigui possible, la família d’origen manté una relació amb l’infant acollit a través de visites i sortides, quan cal supervisades per professionals. Mentrestant, la família d’origen ha de treballar, amb el suport que ofereixen els professionals corresponents, per tal de poder tornar a ocupar-se del seu fill.
Més informació: