L’acolliment familiar és la mesura administrativa que atorga la guarda d’un menor a una família durant un temps, sense que existeixi finalitat adoptiva. Són infants i adolescents que viuen en una situació difícil: la seva família biològica no en pot tenir cura. La família acollidora es compromet a tenir-ne cura, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral, temporalment, fins que pugui ser atès adequadament per la seva família biològica, o s’articuli una mesura més adient pel menor.

La seva finalitat principal és donar la possibilitat al menor de créixer en un entorn familiar, amb tot el que això implica (afecte, atenció individualitzada, nous models i referents familiars, etc.) i per tant la persona o família acollidora es responsabilitza de tenir-ne cura, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral, temporalment, mentre no pugui ser atès adequadament per la seva família biològica, i fins aquesta resolgui els problemes que l’impedeixen d’ocupar-se’n.

Hi ha dos elements bàsics que caracteritzen l’acolliment familiar:

• La temporalitat: l’acollida és una situació temporal (de durada variable segons cada cas) que finalitzarà quan la família d’origen de l’infant se’n pugui tornar a fer càrrec (o per altres circumstàncies. Vegeu apartat El final de l’acolliment).
• El contacte entre l’infant i la seva família d’origen: sempre que sigui possible, la família d’origen manté una relació amb l’infant acollit a través de visites i sortides, quan cal supervisades per professionals. Mentrestant, la família d’origen ha de treballar, amb el suport que ofereixen els professionals corresponents, per tal de poder tornar a ocupar-se del seu fill.

Més informació:

> Tipus d’acolliments i durada